EL DRAC DE VILAFRANCA

El Drac de "Relats Conjunts" m'ha fet pensar que a Vilafranca també en tenim un de Drac, un Drac majestuos, entrenyable i màgic.
Màgic perquè el portem dins des de ben petits, màgic pel significat que té, i màgic pel significat que li donem, per tot plegat... es màgic.
Des de ben petits ja ens ensenyen a fer el Drac,
http://es.youtube.com/watch?v=6i3eVuBhr5s&feature=relatedv=6i3eVuBhr5s&feature=related
a Vilafranca no hi ha ningú que no sàpiga fer el Drac, el fem quan ens trobem en un sopar d’amics, el fem en una reunió familiar, el fem quan estem prenen una copa, el fem amb els nostres fills, nets, nebots... tot tararajant les notes de la gralla que acompanya sempre al Drac. Es nostre, ens identifica com a vilafranquins.
Fins i tot s’ha fet una rèplica en petit per la Festa Major petita que s’ha celebra el 1 de setembre pels petits de la vila. Perquè la Festa Major petita es la Festa Major de Vilafranca però en miniatura, tot es redueix de mida, però tot i es, no hi falta res.
El Drac..., el Drac..., quantes emocions produeix el Drac... quants sentiments... quantes il·lusions.

Quan descansa a terra... que el pots anar a tocar,
ens agrada apropant-se al Drac per veure’l de mes a la bora i toca’l, això ho fem tant els petits com els grans.

Quan el veus a venir tot obrint pas amb el seu foc que treu per la boca, per les alas i per la cua, majestuós, seriós i solemne tal i com es ell.
No s'ha li ha de tenir por al Drac, respecte si quan està ences, peró por no, no fa res, es amic nostre, dels vilatans i ens estima com a tal.
Te poders màgics com el drac de la canço, us convido a tots a venir a veure el Drac per la Festa Major, petits i grans, tots hi teniu lloc, i sobre tot... acaricieu al Drac.

DRAC

"puff era un drac màgic que vivia al fons del mar, però sol ell s'aburria molt i sortia a jugar..."

Si, sortia a jugar, però ningú volía jugar amb ell. Tothom deia… es que em fa mal amb els seus braços… es que m’esgarrapa molt… no sap jugar, es molt violent…, però ell no ho entenia, no entenia com amb la seva innocència els podia fer tant de mal als altres.
Si, de les seves potes sortien tota mena de punxes, espurnes, culebres, escorpins, llengües verinoses, però això era normal en la seva espècie; quan jugaven entre ells s’entrellaçaven amb les potes, feien tota mena de giravolts i no era cap cosa dolenta, perquè ara, que era un drac màgic, ningú volia jugar amb ell?

Estava sol, se sentia sol, i tot només perquè era diferent...

SOPAR A TARRAGONA

Aquest dissabte vàrem anar a sopar a Tarragona, cosa gens habitual, dons no acostumem anar cap aquesta direcció, normalment tirem mes cap a Barcelona, però bé, les coses van anar com van anar i el destí es va portar cap a Tarragona. El K recordava un restaurant que ell hi havia anat uns quants anys endarrera, vàrem localitzar el telèfon (mes que res perquè no fos cas que desprès dels anys ja no existís, com que tot canvia en el pas del temps) i si si, vàrem trucar i fer la reserva. http://www.les-coques.com/
Jo li vaig comentar que desprès de sopar aniríem a prendre una copa a un pub que jo també havia anat fa alguns anys (es que ja tenim una edat, sabeu?).
A les 21:00 en punt vàrem agafar el cotxe i avall. Un cop allà ens vam encaminar cap el restaurant, catedral amunt, catedral avall, carrer amunt, carrer avall, ai caram! Però si estava per aquí ho recordo perfectament, deia el K, bé dons al final ho vàrem preguntar i ens ho van indicar, un cop vam estar davant de la porta del restaurant, el K anava dient que ell no ho el recordava allà i jo em vaig quedar de pedra, però si aquí es el pub a on jo volia anar desprès a prendre una copa!!! Ostres, quines causalitats té la vida.
Ens van dir que feia uns tres anys i mig que havien canviat del local, però van guardar tota l’estructura d’abans i quedava ben patent que allò havia estat el pub Els Poetes. I es que els anys passen i les coses canvien i nosaltres també.