"puff era un drac màgic que vivia al fons del mar, però sol ell s'aburria molt i sortia a jugar..."
Si, sortia a jugar, però ningú volía jugar amb ell. Tothom deia… es que em fa mal amb els seus braços… es que m’esgarrapa molt… no sap jugar, es molt violent…, però ell no ho entenia, no entenia com amb la seva innocència els podia fer tant de mal als altres.
Si, de les seves potes sortien tota mena de punxes, espurnes, culebres, escorpins, llengües verinoses, però això era normal en la seva espècie; quan jugaven entre ells s’entrellaçaven amb les potes, feien tota mena de giravolts i no era cap cosa dolenta, perquè ara, que era un drac màgic, ningú volia jugar amb ell?
Si, de les seves potes sortien tota mena de punxes, espurnes, culebres, escorpins, llengües verinoses, però això era normal en la seva espècie; quan jugaven entre ells s’entrellaçaven amb les potes, feien tota mena de giravolts i no era cap cosa dolenta, perquè ara, que era un drac màgic, ningú volia jugar amb ell?
Estava sol, se sentia sol, i tot només perquè era diferent...
4 comentarios:
M'agrada molt!!
Hi ha tanta gent "màgica", que és considerada diferent i és bandejada!!!
Felicitats pel relat!!
;¬)*
Home, es pot ser diferent, però jo a això no li diria discriminació. S'hauria de buscar amics de la seva espècie. Bona proposta!
D'acord amb en Barbollaire, però també crec que cadascú ha de saber trobar el seu lloc, com en Xexu.
Molt bé el relat.
Pooobre, s'haurà de buscar alguns amics dracs, no? Això o fer-se un lifting que li deixi la pell ben estiradeta :P
Publicar un comentario